El Poble
El lloc de Porquerisses, va pertànyer, des del 1250 al Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, primer depenent de la comanda de Cervera i des del segle XVIII fins al primer terç del XIX, a la de Barcelona, formant part del gran priorat de Catalunya, fins a la seva extinció.
(Anoia. Coordinat per JMTorras Ribé, vol II, Manresa, 1991)A Cervera hi ha l'Església de Sant Joan, del segle XII que formava part de l'antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem, casa dezmera de l'Ordre dels Hospitalaris. Sobre la seva porta destaca la Creu de Malta.
El historiador Yom Tov Assís (Aleppo, Siria, 1942), en “Jews of Santa Coloma de Queralt” – (Jerusalén, 1988), estudio económico y demográfico de una pequeña comunidad judía del siglo XIII, escribe: “Pañeros más importantes fueron posiblemente Jocef y Vidal Franc, especialmente en la importación de paños franceses. Tenían relaciones comerciales (1298) con cristianos de Santa Coloma, Cervera, Montblanc, Les Roques, Sant Gallart, Pontils, Talavera, Aguiló, Porquerisses, Pavía, Argensola y el entorno de Queralt".
(Ernest Vallhonrat i Llurba)
Entre 1580 i 1587 Fra Agustin d'Argensola i Montmar, (originari d'Argensola) va ser Gran Prior de Catalunya de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, que llavors disposava de gran part de les cases hospitalàries de la extingida Ordre del Temple.
(Anoia. Coordinat per J.M.Torras Ribé, vol II, Manresa, 1991)
A mitjan segle XVIII, el camí ral entre Igualada i Cervera, especialment a partir de Jorba, era considerat per les atoridades com intransitable i un dels pitjors de Catalunya, i el seu accidentat recorregut és descrit en el 1716 pel naturalista Joan Salvador: "Vam passar per Jorba per un mal camí, i després de tres hores, vam arribar a Santa Maria, on fem nit. El dia 15 vam travessar un indret anomenat Porquerisses i continuant sempre per un camí pedregós i desèrtic, vam pujar fins Montmaneu, per un camí molt dolent i ple de graons ". (J.M. Torres i Ribé)
Com a curiositat recordarem que el Baró de Maldà, Rafael d'Amat i de Cortada, va deixar manuscrites les seves impressions en passar pel Camí Reial de l'Anoia i segons el text de les "Excursions per Catalunya i el Roselló en l'últim quart del segle XVIII" ( CEC. 1919), explica que, "...passat Jorba, es transita per un lloc anomenat Santa Maria; després ve el de Porquerisses, que resulta un nom totalment adequat per al lloc atrotinat i ennegrit i per les immundícies que es troben a cada pas al costat dels fangars en temps de pluges; el carrer és un lloc idoni per trencar-se el coll. "(J.M.Torres i Ribé)
La desamortització de Mendizabal.
La comanda de Cervera, comptava en el moment de declarar-se la desamortització, amb 16 finques subhastades entre els mesos de maig i desembre del mateix 1836; ubicades en els termes de l'Ametlla i Cervera. Es tractava de terra campa amb boscos i un molí fariner a Porquerisses, tot això sumava un total de 81 jornals distribuïts en petits lots. Els beneficiaris d'aquestes ofertes van ser: Miquel Llovet, Antoni Roig, Josep Llovet, Joan Font, Ramon Roig, Ramon Bonet, Josep Salvador i Magí Salvador, tots llauradors de l'Ametlla de Segarra. Remataven els diferents finques subhastades de Lleida, a l'abril de 1849, pagant en metalic i en vint pagues.
(Estudi de la desamortització a les terres de Lleida. Autor desconegut)
El lloc pertany jurídicament, des del segle XIX, al municipi d'Argençola, a la comarca de l'Anoia, de la província de Barcelona, i que agrupa els nuclis de Albarells, Clariana, Carbasí, Contrast, la Goda, Plans d'en Ferran, Rocamora, Tolosa i Porquerisses.
Exiliada a Montpeller ,al 1956 al 1er Congrés del PSUC, celebrat a Le Courneuve fou elegida membre del Comité Central amb l’alies de Josepa Blanes.